Targetes de xarxa

Les targetes de xarxa són les encarregades de fer possible que un ordinador es pugui comunicar amb altres ordinadors d’una xarxa LAN. La targeta per connectar ordinadors en xarxa es l’Ethernet. Cada targeta té un numero d’identificació i aquest numero serveix perquè quan s’envia la informació per xarxa, aquesta trobi la targeta d’ordinador a la que va destinada.

Sistema d'ones sense fil

Sistema d’ ones sense fil: S’utilitza per connectar ordinadors dins de xarxes LAN. El cost de la instal·lació no es gaire cara i aquestes xarxes permeten la connexió de diferents ordinadors d’un mateix edifici. Un dels inconvenients que té es que la velocitat de comunicació es molt lenta.

Concentrador (hub): És un perifèric de la xarxa que agrupa un conjunt de dispositius que comparteixen un mateix cable de transport. Així podem comunicar aquest dispositius amb altres recursos de la xarxa.

Normalització de les xarxes

A mesura que la demanda de connexions en xarxa augmentava, van anant sorgint problemes, per exemple una mateixa connexió no servia per a ordinadors de diferents marques. Davant aquesta situació la ISO, l’Organització Internacional de Normalització va crear unes normes perquè tots els fabricants garantissin la connexió amb altres marques. Aquest nou model de connexió es va rebre amb el nom de model OSI (open system interconnection), i va començar a funcionar a partir de l’any 1983.
Es compon de set capes: Capa física, capa d’enllaç de dades, capa de xarxa, capa de transport, capa de sessió, capa de presentació i capa d’aplicació.

Treball d'ampliació

OSI és el model de referència d'Interconnexió de Sistemes Oberts (OSI) llançat el 1984 i va ser el model de xarxa descriptiu creat per la ISO (Organització internacional per a l'estandarització). Va proporcionar als fabricants un conjunt d'estàndards que van assegurar una major compatibilitat i interoperabilitat entre els diferents tipus de tecnologia de xarxa produïts per les empreses a nivell mundial.

El model de referència OSI s'ha convertit en el model principal per a les comunicacions per xarxa. Encara que existeixen altres models, la majoria dels fabricants de xarxes relacionen els seus productes amb el model de referència de OSI.

Aplicació

Descripció: Ofereix funcions de comunicació al Programari. Exemples: Transmissió de dades, Correu electrònic, Login remot.

Presentació

Descripció: Converteix les dades d'un sistema en concret (per exemple ASCII) en una altre independent. De manera que diferents sistemes puguin canviar dades correctament. Tasques de compressió de dades i de encriptació pertanyen en aquest nivell.

Sessió

Descripció: S'encarrega de la comunicació entre dos sistemes. Per evitar que s'interrompi la sessió, aquest nivell posa a disposició diferents serveis per a sincronitzar l'intercanvi de dades. Entre d'altres s'utilitzen punts fixes (Check Points) per què la connexió de transport pugui ser altre cop reestablerta sense haber de enviar altre cop les dades des del principi.

Transport

Descripció: Segmentació de paquets de dades i evita la congestió d'aquestes. (anglès: congestion avoidance)

Xarxa:

Descripció: S'encarrega de activar connexions i de reenviar paquets de dades. Una de les tasques més importants és la de crear i actualitzar la taula de Ruta. Adreces de xarxa pertanyen a aquest nivell.

Enllaç de dades

Descripció: La tasca d'aquest nivell és de garantir la transmissió segura i sense errors. Per aquest motiu el flux de bits són dividits en blocs, on aquests són enumerats i s'afegeix un Control de redundància cíclica (CRC) Els blocs que s'hagin perdut o siguin erronis es poden tornar a demanar. Aquests blocs també s'anomenen trames de xarxa.

Física:

Descripció: Funcions mecàniques i elèctriques per a la connexió i desconnexió, enviament i recepció de bits (valors 1 o 0). Aquestes poden ser signals elèctrics, ones electromagnètiques (WLAN), etc.

Serveis orientats a la connexió

Són serveis que requereixen l'establiment inicial d'una connexió i la ruptura o alliberament final de la mateixa. Entre la connexió i l'alliberament es produïx l'intercanvi de dades d'usuari, els blocs de dades es reben en la destinació seguint el mateix ordre que es van emetre en l'origen.

Tots els paquets segueixen la mateixa ruta, l'aconseguida en l'establiment de la connexió, per tant, els paquets de dades no necessiten especificar l'adreça de destinació

Serveis sense connexió

Proporcionen capacitats de comunicació sense necessitat de realitzar una connexió amb el destinatari, l'emissor envia paquets de dades al receptor confiant que la xarxa tindrà suficient intel·ligència com per a conduir les dades per les rutes adequades, cada paquets a de dur l'adreça de destinació.

hi ha diversos tipus de serveis sense connexió:

• Servei de datagrames sense confirmació --> L'emissor no necessita confirmació del receptor.
• Servei de datagrama amb confirmació --> El receptor envia confirmacions a l'emissor.
• Servei de petició i resposta --> és un servei propi de gestió interactiva basat que a cada petició li segueix una resposta.

IMPRESSORA

Una impresora es un periférico de ordenador que permite producir una copia permanente de textos o gráficos de documentos almacenados en formato electrónico, imprimiéndolos en medios físicos, normalmente en papel o transparencias, utilizando cartuchos de tinta o tecnología láser. Muchas impresoras son usadas como periféricos, y están permanentemente unidas al ordenador por un cable. Otras impresoras, llamadas impresoras de red, tienen un interfaz de red interno (típicamente wireless o Ethernet), y que puede servir como un dispositivo para imprimir en papel algún documento para cualquier usuario de la red.

Además, muchas impresoras modernas permiten la conexión directa de aparatos de multimedia electrónicos como las tarjetas CompactFlash, Secure Digital o Memory Stick, pendrives, o aparatos de captura de imagen como cámaras digitales y escáneres. También existen aparatos multifunción que constan de impresora, escáner o máquinas de fax en un solo aparato. Una impresora combinada con un escáner puede funcionar básicamente como una fotocopiadora.

Preus:

Torre

Preus de torre:

MEMORIA RAM

La memòria RAM, de l'anglès Random Access Memory (Memòria d'Accés Aleatori), és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Avui en dia es produeixen mitjançant circuits integrats. La frase memòria RAM es fa servir sovint per a referir-se als mòduls de memòria

Això contrasta amb altres mecanismes d'emmagatzemament, com les cintes o els discs magnètics i òptics, en què es depèn de la posició del capçal mòbil de lectura. En aquests dispositius, el moviment triga més que la mateixa transferència de dades, i el temps d'accés depèn de la posició física del següent element

TARGETA GRAFICA

Una targeta gràfica, de vídeo, placa de vídeo, acceleradora de gràfics o adaptador de pantalla, és una targeta d'expansió per a una ordinador, encarregada de processar les dades provinents de la CPU i transformar-los en informació comprensible i representable en un dispositiu de sortida, com un monitor o televisió. Les targetes gràfiques més comunes són les disponibles per a les computadores compatibles amb la IBM PC, a causa de l'enorme popularitat d'aquestes, però altres arquitectures també fan ús d'aquest tipus de dispositius.

TARGETA DE SO

La targeta de so és un dispositiu, normalment intern, que permet obtenir un senyal d'àudio analògic a partir d'informació digital.

EL TECLAT

En informàtica, un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.

Preus

RATOLÍ

El ratolí és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.

Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, això permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.

Preus

Un disc dur

Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària.

desenvolupats per a ordinadors de propòsit general.

Al segle XXI, les aplicacions dels discs durs s'han ampliat fins incloure video càmeres, reproductors d'àudio, PDA's, càmeres de fer fotos i videoconsoles. El 2005 es va presentar el primer mòbil que incloïa disc dur, fabricat per Samsung i Nokia. La necessitat de sistemes d'emmagatzemament a gran escala i que fossin fiables, independents d'un dispositiu en particular, ha dut a la introducció de noves configuracions, com RAID (Redundant Array of Independent/Inexpensive Disks), emmagatzemament vinculat a la xarxa (network attached storage o NAS). Noti's que tots aquests sistemes, tot i no aparèixer a primera vista com a computadors, són tots de fet computadors empotrats.

Preus

Disc òptc

En el camp de la informàtica un disc òptic és una superfície circular de policarbonat a on la informació es guarda fent uns surcs en la superficie del disc. L'accés a les dades per part d'un lector de disc òptic es realitza quan un material especial del disc, que sol ser d'alumini, és il·luminat amb un feix de llum làser. Els surcs de la superfície modifiquen el comportament del feix del làser reflexat i ens dónen la informació que conté el disc.

Preus

Font d'aliment

Una font d'alimentació és un giny o sistema que transforma el corrent altern de la xarxa de distribució d'energia elèctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicació concreta.

La targeta d'expansió

Les targetes d'expansió són dispositius amb diversos circuits integrats i controladors que, inserides a llurs ranures d'expansió, serveixen per ampliar la capacitat d'un ordinador. Les targetes d'expansió més comunes serveixen per afegir memòria, controladores d'unitat de disc, controladores de vídeo, ports sèrie o paral·lel i dispositius de mòdem interns. En general, solen ser utilitzades indistintament els termes "placa" i "targeta" per referir-se a totes les targetes d'expansió.

Preus

Memòria

La memòria és l'espai d'Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador o en dispositius electrònics en general. És un dels elements del maquinari d'un ordinador.

Actualment, quan es parla de memòria a seques ens referim a la memòria RAM, un tipus de memòria basada en els semiconductors caracteritzada per un accés ràpid però d'emmagatzemament temporal.

Preus

Video d'un ordinador personal

Una Unitat Central de Procés anomenada col·loquialment com a processador és un component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. A la CPU s'executen les instruccions dels programes i es controla el funcionament dels diferents components de l'ordinador. Sol estar integrada en un xip anomenat microprocessador.

Està constituïda per dos unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la unitat de control.

La placa mare

La placa mare, placa base o targeta mare és la targeta de circuits impressos central a l'ordinador que conté el microprocessador, la memòria RAM el sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de perifèrics, com monitors, impressores, unitats de disc, etc.

El Monitor

La pantalla d'ordinador s'utilitza per visualitzar el que estas fent a travès del teclat o ratolí.
Sense pantalla no podriem fer ús del ordinador, es essencial.

La tecnologia ha anat avançant, primer van sortir els monocroms, despres las pantallas amb color, utilitzant la tecnologia CRT, las pantallas es van fer mes fines, ja que abans semblava que eren com una televisio de gruixuda, ara es fan servir els monitors plans amb tecnologia TFT, que pesen menys i ocupen menys espai.

Preus